EL Bosc

Feu Clic per ampliar les imatges

Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries. Limita al N amb Sant Sadurní d'Osormort, a l'E amb Espinelves i Arbúcies (Selva) —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny (Vallès Oriental), a l'W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta.El terme s'estén pels vessants septentrionals de Matagalls (1 694 m) i del coll de Sant Marçal (1 107 m), on coincideixen els límits administratius de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental a l'anomenada Taula dels Tres Bisbes, fins al puig de Fàbregues (749 m) i el Puig-l'agulla (810 m). En aquest terme tan muntanyós, al bell mig del massís del Montseny, format essencialment per granits destaquen Puig Cornador (863 m), Puig Merli (988 m), el turó de la Tremoleda (1169 m), el coll de Bordoriol (1 096 m), el coll d'Ordials (1 491 m), Puigsasucre (1 108 m), el turó de Migdia (818 m) i el turó de les Cabrades (909 m), entre d'altres.La capçalera de la Riera Major es forma als vessants septentrionals de Matagalls i hi desguassen una bona part de les aigües que solquen el terme. Entre d'altres, cal destacar el torrent del Vilar, la riera de Fàbregues, la de Font Savellà i la de Sant Segimon, per l'esquerra, i el torrent de la Font de Matagalls, la riera de l'Erola, la riera de Coll Pregon, el sot de l'Estrany i la riera de les Corts, a la qual va a parar el torrent de Can Feliu, per la dreta. A més, s'hi troben un nombre important de fonts, sobretot al sector més meridional; sobresurten la font de l'Or, la de Matagalls, la dels Capellans, la de l'Oratori, la del Llop i la del Roure.Biogeogràficament, hi ha un clar domini de la vegetació eurosiberiana caracteritzada pels boscos de roure martinenc (Buxo-Quercetum fagetosum pubescentis), tot i que al sector de les terres meridionals de Matagalls hi ha un domini potencial de les fagedes (Buxo Fagetum). Els vessants de Matagalls són coberts de boscos, principalment rouredes i castanyedes a la part baixa i, més amunt, fagedes amb alguns claps d'avets. Cap a l'W, als costers, hi ha boscos d'alzines. Cal esmentar que el sector meridional del municipi és inclòs dins el Parc Natural del Montseny.El terme comprèn, a més del poble de Viladrau, els veïnats de les Casiques o les Casetes, les Corts, les Índies, Masvidal, Vilarmau o Vilarnau, les Paitides, aquest darrer situat entre les masies del Martí i del Pujolar, l'antiga caseria dels Vernets, la urbanització anomenada les Guilleries, i diverses masies esparses.Arriba a Viladrau una carretera que procedent de Vic té diversos brancals (cap a Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d'Osormort, cap a Seva i Tona); des del poble, aquesta carretera continua vers Arbúcies, pel coll de Revell, i també cap a Espinelves. A l'E del poble aquesta via rep la procedent de Sant Celoni, que passa per Santa Fe, Sant Marçal i pel coll de Bordoriol, i que té un notable valor turístic per la bellesa del paisatge